El Projecte Chilias, desenvolupat pel Servei de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona, té com a objectiu iniciar els nens entre nou i dotze anys en l’ús de les tecnologies i en la recerca d’informació a la biblioteca i, mitjançant activitats diverses (tallers, fòrums, gimcanes virtuals a la biblioteca), desvetllar la creativitat dels infants i el plaer per la lectura.
A més, el projecte vol consolidar les relacions de la biblioteca pública amb les escoles, els casals i altres grups del barri, com també la interrelació entre ells.
Els objectius inicials s’han acomplert i el nombre de consultes ha augmentat considerablement; ara poden incorporar-s’hi més centres i augmentar l’oferta de recursos i activitats.
http://www.diba.es/chilias/inici.asp
dimecres, 22 de desembre del 2010
diumenge, 19 de desembre del 2010
dijous, 16 de desembre del 2010
Richard Stallman i el programari lliure a les escoles
Richard Matthew Stallman és un conegut activista del programari lliure.
Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft, un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.
Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft, un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.
dimarts, 7 de desembre del 2010
Fira de Santa Llúcia
Aquest dimarts hem anat de visita la la Fira de Santa Llúcia. Aquesta fira, com tothom sap, és la més important de Catalunya pel que fa a pessebres i complements nadalencs. Què trobarem a la fira de Santa Llúcia? doncs podem trobar de tot. Parades amb arbres de nadal, molsa, serradures, figures de fang, etc.
Història:
La data més antiga que coneixem de la fira correspon a l'any 1786. Aquesta data és ben concreta i no dóna lloc a dubtes, tant de la celebració de la fira com de la seva importància, ja que dues fonts ben versemblants ens en deixen constància. La primera la trobem en la ploma de Rafael Amat, escriptor català del s.XVIII (1746-1818), conegut amb el sobrenom de Baró de Maldà, i a on en una crònica del seu dietari de 60 volums que duu el títol de " Calaix de sastre " hi diu: " Dia 13 de desembre, Santa Llúcia Verge i Màrtir. Hi hagué festa dins de la Catedral, en la capella i altar a on s'hi venera la imatge de sta. Llúcia, amb alguna relíquia; i fora els claustres, amb fira al davant en son carrer, moltes casetes de pessebre (...), figures de barro i cartó primoroses, imatges de Sants i pastors, bous i mules i altres bèsties..., que porten prou empentes de gent en tal carrer, (...). I dintre de la Seu per oir missa de gent i encomanar-se a la gloriosa Santa per a que los conservi la vista i la claredat."
La segona font, ens arriba del gran folklorista i autor del costumari català Joan Amades (1890-1959) que confirma l'any 1786, com la data coneguda més antiga i fidedigne.
Història:
La data més antiga que coneixem de la fira correspon a l'any 1786. Aquesta data és ben concreta i no dóna lloc a dubtes, tant de la celebració de la fira com de la seva importància, ja que dues fonts ben versemblants ens en deixen constància. La primera la trobem en la ploma de Rafael Amat, escriptor català del s.XVIII (1746-1818), conegut amb el sobrenom de Baró de Maldà, i a on en una crònica del seu dietari de 60 volums que duu el títol de " Calaix de sastre " hi diu: " Dia 13 de desembre, Santa Llúcia Verge i Màrtir. Hi hagué festa dins de la Catedral, en la capella i altar a on s'hi venera la imatge de sta. Llúcia, amb alguna relíquia; i fora els claustres, amb fira al davant en son carrer, moltes casetes de pessebre (...), figures de barro i cartó primoroses, imatges de Sants i pastors, bous i mules i altres bèsties..., que porten prou empentes de gent en tal carrer, (...). I dintre de la Seu per oir missa de gent i encomanar-se a la gloriosa Santa per a que los conservi la vista i la claredat."
La segona font, ens arriba del gran folklorista i autor del costumari català Joan Amades (1890-1959) que confirma l'any 1786, com la data coneguda més antiga i fidedigne.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)