Però fins aquell moment s'havia vingut treballant intensament en el camp de la informàtica, de vegades basant-se en treballs realitzats en occident i sovint arribant a solucions similars treballant independentment; i si hi ha un ordinador que representi la inventiva dels informàtics russos, aquest és sens dubte el Setun, un ordinador que no va tenir equivalent en la informàtica occidental.
Proposat per Nikolay Brusentsov en l'Universitat Estatal de Moscou el 1956, estava basat en la idea que els nuclis de ferrita s'adaptaven millor a l'ús d'una lògica ternària en l'ordinador que el d'una lògica binària, que desaprofitava un dels estats possible d'aquests nuclis.
Després d'un ràpid desenvolupament el primer Setun va entrar en funcionament l'any 1958, encara que fins al 1960 no va entrar en producció.
A partir de llavors va demostrar ser molt fiable, i van arribar a fabricar-se unes 50 unitats abans que les autoritats decidissin que ja estava ben d'aquestes «xorrades d'universitaris» i cancel·lessin la producció.
El Setun va ser substituït per un ordinador basat en la tradicional lògica binària que si bé tenia les mateixes prestacions costava aproximadament el doble que aquest.
Malgrat això es va arribar a fabricar un nou model, el Setun 70, i encara que tots dos eren tan ràpids i barats que altres desenvolupaments coetanis, la veritat és que estaven basats en una tecnologia caduca, ja que els transistors i després els circuits integrats van fer insignificant el guany que suposava usar la lògica ternària, i sobretot eren més fiables, amb el que al final va resultar ser una via de desenvolupament sense futur.
Font: microsiervos