En el següent vídeo, el prestigiós escriptor José luís Sanpedro explica com la societat actual és educada per a no pensar. Una persona sense pensament crític no pot formular problemes, arribar a conclusions o aportar solucions rellevants per a la societat. En resum, una societat sense pensament crític és una societat narcotitzada.
dissabte, 21 de gener del 2012
dijous, 19 de gener del 2012
La doctrina del shock: una contrahistòria del neoliberalisme
El següent reportatge, de Naomi Klein, pretén oferir un mapa del "capitalisme dels desastres".
Després dels atemptats de l'11 de setembre es comença a identificar una reorganització del capitalisme, els seus punts de força, les empreses capdavanteres que estan emergint i la seva vocació global. Però també identifica els seus punts febles. És, doncs, un reportatge útil de veure, també per preparar-se a resistir la propera ona de teràpia de xoc que s'alimentarà amb la propera catàstrofe ambiental o amb la propera etapa de la guerra preventiva...
http://www.youtube.com/watch?v=Nt44ivcC9rg
Després dels atemptats de l'11 de setembre es comença a identificar una reorganització del capitalisme, els seus punts de força, les empreses capdavanteres que estan emergint i la seva vocació global. Però també identifica els seus punts febles. És, doncs, un reportatge útil de veure, també per preparar-se a resistir la propera ona de teràpia de xoc que s'alimentarà amb la propera catàstrofe ambiental o amb la propera etapa de la guerra preventiva...
http://www.youtube.com/watch?v=Nt44ivcC9rg
Etiquetes de comentaris:
doctrina del shock,
Naomi Klein,
neoliberalisme
Ens governen malalts mentals?
El polític i psiquiatre David Owen, que va ser ministre de Sanitat i d'Exteriors britànic, afirma que sí, que molts dels quals avui ens governen són perillosos malalts mentals. La malaltia explicaria molts del que al poble li resulta inexplicable, incloent les mentides, els fracassos i les mesures contra el ciutadà, la Justícia i la raó que s'estan adoptant enfront de la crisi.
A casa nostra, el cas més clar i evident és el del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, arrogant i insensible no s'immuta veient com els pacients estan pagant les conseqüències de les dures retallades que ha realitzat en la sanitat pública.
Sembla que no li importa el que opini el poble, pres, probablement, de la "Síndrome de l'arrogància".
És evident que un dirigent que prefereix tancar quiròfans a tancar ambaixades inútils posseeix una immensa i escandalosa manca de democràcia, però és més evident encara que també podria patir la malaltia que el britànic Owen ha descrit i tipificat amb gran encert. Els governants valencians semblen presos també, de la "bogeria dels polítics": no han pogut pagar al desembre la Seguretat Social dels seus treballadors i han necessitat la mediació del Govern pel venciment d'un deute de 123 milions, però es neguen a retallar al ruïnós Canal 9 de televisió regional. De bojos, com a mínim.
Si aquests polítics malalts estiguessin sans, dimitirien immediatament, davant l'evident incapacitat psicològica per governar a un poble d'homes i dones lliures. Haurien de comprendre (però la malaltia els impedeix assumir-ho) que, sense el suport dels ciutadans, que són els "sobirans" en democràcia, un governant rebutjat equival a un tirà.
Font i text complert: http://www.votoenblanco.com/Nos-gobiernan-enfermos-mentales_a4606.html
A casa nostra, el cas més clar i evident és el del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, arrogant i insensible no s'immuta veient com els pacients estan pagant les conseqüències de les dures retallades que ha realitzat en la sanitat pública.
Sembla que no li importa el que opini el poble, pres, probablement, de la "Síndrome de l'arrogància".
És evident que un dirigent que prefereix tancar quiròfans a tancar ambaixades inútils posseeix una immensa i escandalosa manca de democràcia, però és més evident encara que també podria patir la malaltia que el britànic Owen ha descrit i tipificat amb gran encert. Els governants valencians semblen presos també, de la "bogeria dels polítics": no han pogut pagar al desembre la Seguretat Social dels seus treballadors i han necessitat la mediació del Govern pel venciment d'un deute de 123 milions, però es neguen a retallar al ruïnós Canal 9 de televisió regional. De bojos, com a mínim.
Si aquests polítics malalts estiguessin sans, dimitirien immediatament, davant l'evident incapacitat psicològica per governar a un poble d'homes i dones lliures. Haurien de comprendre (però la malaltia els impedeix assumir-ho) que, sense el suport dels ciutadans, que són els "sobirans" en democràcia, un governant rebutjat equival a un tirà.
Font i text complert: http://www.votoenblanco.com/Nos-gobiernan-enfermos-mentales_a4606.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)