No tinc paraules per descriure el contingut.
dijous, 5 de setembre del 2013
Dibuixos de la guerra civil
Tafanejant avui per archive.org, he trobat aquesta col·lecció de dibuixos realitzada per nens espanyols durant la guerra civil.
No tinc paraules per descriure el contingut.
http://archive.org/stream/
No tinc paraules per descriure el contingut.
dimecres, 4 de setembre del 2013
El gran negoci dels llibres de text
Espanya és un dels pocs països desenvolupats en els
quals l'escolarització obligatòria suposa un esforç econòmic molt
considerable per a les famílies, malgrat que l'article 27 de la
Constitució consagra el dret a estudiar i l'apartat 4 del mateix
article estableix que “l'ensenyament bàsic és obligatòria i
gratuïta”. Malgrat aquesta declaració, gairebé un terç de les
famílies espanyoles es veu incapaç d'assumir la despesa que suposa
la volta al col·legi.
El mandat constitucional es converteix en paper mullat – un altre més – davant la realitat d'un negoci que mou més de mil dos-cents milions d'euros a l'any: Els llibres de text. Un negoci que té darrere a poderoses institucions capaces de dictar lleis o acomodar al seu interès les existents, pel que han explicat sempre amb la col·laboració de tots i cadascun dels diferents governs de la nació.
Qui controla aquest negoci?
El primer grup empresarial en volum de negoci ho constitueix l'Església Catòlica, que no satisfeta amb els gairebé cinc mil milions d'assignació directa de l'estat, ha teixit un embull d'empreses omnipresents en l'àmbit educatiu. L'Església és propietària –total o parcial- de les següents editorials:
Grup SM: Fundada pels religiosos marianistes. En l'actualitat opera en 9 països. L'acrònim SM significa “Santa Maria”.
Grup Edebé: Fundada per la Congregació Salesiana. Fa negoci a tot el món amb editorials pròpies a Argentina, Xile i Mèxic. Al País Basc té el segell Giltza, a Galícia Rodeira, en la Comunitat València Marjal i a Andalusia Guadiel.
Editorial Edelvives: El Grup Editorial Luis Vives pertany a l'Institut dels Germans Maristes i mitjançant la seva editorial intenten fomentar el que ells denominen “humanisme cristià”.
Editorial Bruño: Fundada per l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes La Salle. Com a bons empresaris, i per ampliar el seu patrimoni, en 2001 els Germans de La Salle van arribar a un acord de venda amb el grup francès Hachette Livre, del que també forma part el grup editorial espanyol Salvat. De fet, existeix una línia denominada “Publicacions Generals Brunyeixo-Salvat” que compta amb un catàleg especialitzat en publicacions infantils i juvenils, amb personatges com Kika Superbruja, Astèrix, Titeuf…
Cal ressaltar que l'Església catòlica imposa els llibres de text de les seves editorials en els més de 2.600 centres educatius públics que gestiona directament, la qual cosa arrodoneix el negoci i l'adoctrinament que practica.
Els altres dos grups empresarials que controlen la resta del negoci editorial de llibres de text són:
Hachette Livre: Precisament, un altre important beneficiari és el grup Hachette que, a part de l'editorial catòlica Brunyeixo, també es va fer en 2004 amb l'important Grup Anaya on s'inclouen marques com Algaida, Vox, Càtedra, Piràmide o Aliança.
Aquest grup és propietat del conglomerat francès Lagardère que, a més de dedicar-se a la publicació, té una línia de negoci d'armament a través de la societat EADS, creadora, entre altres projectes, de l'Airbus.
Grup PRISA: És el gegant de la comunicació espanyola, propietari d'El País, la Cadena Ser, etcètera. La seva secció de negoci editorial ho comprèn l'Editorial Santillana, de la qual recentment ha venut un 25% del capital al fons d'inversió nord-americana Liberty.
El nou consell d'administració de pressa està integrat per personatges com Ernesto Zedillo, expresident de Mèxic baix el mandat del qual es va produir l'aixecament camperol del EZLN, Nicolas Berggruen, amb un patrimoni personal de més de 2.000 milions de dòlars o, com no, Juan Luis Cebrián, fill de Vicente Cebrián, important càrrec de la premsa franquista i director del diari A dalt de la Falange.
Són necessaris avui dia els llibres de text?
En l'era de la informació el llibre de text tal com es coneix és un búnquer al marge de la realitat. S'obliga als escolars a un coneixement unidireccional, normalment de qualitat pèssima, sense proporcionar-los eines d'accés al coneixement global. El coneixement que s'adquireix és de naturalesa memorística, sense que l'alumne pugui participar activament dels sabers que se li inculquen, limitant-se a obrir el llibre per la pàgina que assenyala el mestre i aprendre's la lliçó, la més de les vegades incompleta i esbiaixada.
Coneixent als quals s'encarreguen d'elaborar les matèries que han d'estudiar els nostres escolars no és d'estranyar que l'educació així concebuda estigui manipulada en massa ocasions. El discurs dominant es repeteix contínuament des de l'escola i així ens trobem amb textos que reciten els missatges habituals del neoliberalisme i que oculten gran part de la realitat social i ecològica del planeta, com demostra l'estudi comparatiu sobre continguts de llibres de text realitzat per Ecologistes en Acció.
En l'extrem més descarat podem trobar llibres enterament dedicats a inculcar els valors del capitalisme salvatge entre els nens, com és el cas de “El meu primer llibre d'Economia, Estalvi i Inversió”, inclòs per la Junta de Castella la Manxa per al curs 2013/14 com a text que substitueix a Educació per a la Ciutadania, un material que parteix de la defensa a ultrança de la iniciativa econòmica privada en la generació de riquesa i el foment de l'esperit emprenedor, pedra angular del pensament econòmic del PP i que ha estat elaborat per una directora de l'entitat financera “Inversis Banc”.
Aquest model educatiu és summament beneficiós per a les classes dominants, que poden repetir els seus dogmes sense pràcticament oposició. Una educació basada en la cerca d'informació i el processament de la mateixa per part de l'alumnat no els interessa en absolut ja que obre la porta a realitats alternatives. És tal l'oposició del càrtel editorial a qualsevol innovació tecnològica a l'escola, que han arribat a acusar a alguna administració pública de pirateria per tractar d'introduir el llibre electrònic a les aules.
Enfront d'aquesta situació d'autèntica tirania del llibre de text – econòmica i ideològica - s'alcen cada vegada més veus crítiques entre el professorat, amb
El mandat constitucional es converteix en paper mullat – un altre més – davant la realitat d'un negoci que mou més de mil dos-cents milions d'euros a l'any: Els llibres de text. Un negoci que té darrere a poderoses institucions capaces de dictar lleis o acomodar al seu interès les existents, pel que han explicat sempre amb la col·laboració de tots i cadascun dels diferents governs de la nació.
Qui controla aquest negoci?
El primer grup empresarial en volum de negoci ho constitueix l'Església Catòlica, que no satisfeta amb els gairebé cinc mil milions d'assignació directa de l'estat, ha teixit un embull d'empreses omnipresents en l'àmbit educatiu. L'Església és propietària –total o parcial- de les següents editorials:
Grup SM: Fundada pels religiosos marianistes. En l'actualitat opera en 9 països. L'acrònim SM significa “Santa Maria”.
Grup Edebé: Fundada per la Congregació Salesiana. Fa negoci a tot el món amb editorials pròpies a Argentina, Xile i Mèxic. Al País Basc té el segell Giltza, a Galícia Rodeira, en la Comunitat València Marjal i a Andalusia Guadiel.
Editorial Edelvives: El Grup Editorial Luis Vives pertany a l'Institut dels Germans Maristes i mitjançant la seva editorial intenten fomentar el que ells denominen “humanisme cristià”.
Editorial Bruño: Fundada per l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes La Salle. Com a bons empresaris, i per ampliar el seu patrimoni, en 2001 els Germans de La Salle van arribar a un acord de venda amb el grup francès Hachette Livre, del que també forma part el grup editorial espanyol Salvat. De fet, existeix una línia denominada “Publicacions Generals Brunyeixo-Salvat” que compta amb un catàleg especialitzat en publicacions infantils i juvenils, amb personatges com Kika Superbruja, Astèrix, Titeuf…
Cal ressaltar que l'Església catòlica imposa els llibres de text de les seves editorials en els més de 2.600 centres educatius públics que gestiona directament, la qual cosa arrodoneix el negoci i l'adoctrinament que practica.
Els altres dos grups empresarials que controlen la resta del negoci editorial de llibres de text són:
Hachette Livre: Precisament, un altre important beneficiari és el grup Hachette que, a part de l'editorial catòlica Brunyeixo, també es va fer en 2004 amb l'important Grup Anaya on s'inclouen marques com Algaida, Vox, Càtedra, Piràmide o Aliança.
Aquest grup és propietat del conglomerat francès Lagardère que, a més de dedicar-se a la publicació, té una línia de negoci d'armament a través de la societat EADS, creadora, entre altres projectes, de l'Airbus.
Grup PRISA: És el gegant de la comunicació espanyola, propietari d'El País, la Cadena Ser, etcètera. La seva secció de negoci editorial ho comprèn l'Editorial Santillana, de la qual recentment ha venut un 25% del capital al fons d'inversió nord-americana Liberty.
El nou consell d'administració de pressa està integrat per personatges com Ernesto Zedillo, expresident de Mèxic baix el mandat del qual es va produir l'aixecament camperol del EZLN, Nicolas Berggruen, amb un patrimoni personal de més de 2.000 milions de dòlars o, com no, Juan Luis Cebrián, fill de Vicente Cebrián, important càrrec de la premsa franquista i director del diari A dalt de la Falange.
Són necessaris avui dia els llibres de text?
En l'era de la informació el llibre de text tal com es coneix és un búnquer al marge de la realitat. S'obliga als escolars a un coneixement unidireccional, normalment de qualitat pèssima, sense proporcionar-los eines d'accés al coneixement global. El coneixement que s'adquireix és de naturalesa memorística, sense que l'alumne pugui participar activament dels sabers que se li inculquen, limitant-se a obrir el llibre per la pàgina que assenyala el mestre i aprendre's la lliçó, la més de les vegades incompleta i esbiaixada.
Coneixent als quals s'encarreguen d'elaborar les matèries que han d'estudiar els nostres escolars no és d'estranyar que l'educació així concebuda estigui manipulada en massa ocasions. El discurs dominant es repeteix contínuament des de l'escola i així ens trobem amb textos que reciten els missatges habituals del neoliberalisme i que oculten gran part de la realitat social i ecològica del planeta, com demostra l'estudi comparatiu sobre continguts de llibres de text realitzat per Ecologistes en Acció.
En l'extrem més descarat podem trobar llibres enterament dedicats a inculcar els valors del capitalisme salvatge entre els nens, com és el cas de “El meu primer llibre d'Economia, Estalvi i Inversió”, inclòs per la Junta de Castella la Manxa per al curs 2013/14 com a text que substitueix a Educació per a la Ciutadania, un material que parteix de la defensa a ultrança de la iniciativa econòmica privada en la generació de riquesa i el foment de l'esperit emprenedor, pedra angular del pensament econòmic del PP i que ha estat elaborat per una directora de l'entitat financera “Inversis Banc”.
Aquest model educatiu és summament beneficiós per a les classes dominants, que poden repetir els seus dogmes sense pràcticament oposició. Una educació basada en la cerca d'informació i el processament de la mateixa per part de l'alumnat no els interessa en absolut ja que obre la porta a realitats alternatives. És tal l'oposició del càrtel editorial a qualsevol innovació tecnològica a l'escola, que han arribat a acusar a alguna administració pública de pirateria per tractar d'introduir el llibre electrònic a les aules.
Enfront d'aquesta situació d'autèntica tirania del llibre de text – econòmica i ideològica - s'alcen cada vegada més veus crítiques entre el professorat, amb
Text original: http://economiazero.com/el-maloliente-negocio-de-los-libros-de-texto/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
