dilluns, 14 d’abril del 2014

Informàtica Soviètica: Ordinadors del segle passat

Agat va ser el primer ordinador personal de 8 bits que es va produir en massa en la Unió Soviètica per a l'educació pública. Desenvolupat entre 1981-1983 sobre la base de l'Apple II va començar a produir-se en massa en 1984 fins a 1993. Segons alguns informes, alguns col·legis russos haurien seguit utilitzant el Agat fins a 2001.
A continuació d'aquest model es van desenvolupar els següents:
El Korvet va ser un PC desenvolupat per l'Institut de Física Nuclear de la Universitat Estatal de Moscou (MGU) per a realitzar càlculs complexos en recerques (per exemple para els plasmes de baixa temperatura). Va començar a produir-se en massa en 1988. No obstant això el model va tenir tant èxit que va començar a usar-se no solament en els centres de producció sinó en els col·legis. Van aparèixer diverses modificacions del Korvet, entre unes altres el PK 8015 Orbit, que en realitat era una consola de jocs. Es podien connectar fins a 16 aparells a un LAN.
El PK-01 LVOV era un micro-ordinador per a educació i usuari i el primer amb el potencial per a convertir-se en un ordinador personal de debò. Dissenyat entre 1986-87, va sortir amb un preu de 750 rubles (el salari mitjà en aquella època en la URSS era d'uns 100-150 rubles al mes). Tècnicament el PK-01 LVOV suposava un avançament en molts aspectes. En versions posteriors va arribar a tenir 128 KB de RAM i una pantalla de 256 colors. Fins a 1991 es van produir unes 80.000 unitats.
Mikrosha va ser un dels primers ordinadors personals soviètics per a ús domèstic que va començar a produir-se en massa a partir de 1987. Tècnicament no tenia gens especial però estava dirigit a les masses. Hi ha un anunci soviètic que avui dia resulta molt pintoresc: "Mikrosha resol problemes de programació, desenvolupa el pensament associatiu i lògic, recorda qualsevol informació, compon música i juga amb tu i la teua família".
El BK (que eren les sigles de PC en rus) era un ordinador de 16 bit per a la família i l'escola. Es van fabricar més de 162.000 unitats, unes 78.000 de les quals eren per a la seua venda al detall entre una àmplia gamma de consumidors. La sèrie 0010-01 del BK es venia més barata que una televisió de color (per uns 650 rubles), però seguia sent entre 2 i 3 vegades el sou d'un enginyer. El BK va ser el primer ordinador que tenia un sistema operatiu soviètic, el DONEM, al que se li cridava de broma l'UNES (que en rus significa el nostre) fent referència al famós sistema UNIX (que si es pronuncia una mica malament pot sonar com "el seu").