Per què no es limiten les modificacions en els llibres de text perquè puguin reutilitzar-se?

En plena era digital, tan conscienciats amb què no es talin els boscos i retallant tot l'hagut i per haver-hi, resulta que els llibres de text cada dia són més cars i menys reutilitzables. Les editorials s'encarreguen que els nens escriguin en ells, posant exercicis en el mateix llibre i, a més, realitzen constants modificacions que no es justifiquen en els canvis dels plans d'estudis.
Així, les famílies es veuen obligades a desemborsar diverses vegades pel mateix contingut, simplement perquè ningú s'ha preocupat de regular que els temaris de certes matèries no es puguin canviar a capritx de l'editorial.
No pot ser que l'educació sigui una màquina escurabutxaques, ni que els llibres de text es considerin un material de consum més. Haurien de reutilitzar-se fins a l'extenuació de les seves pàgines i cuidar-se al màxim perquè un altre estudiant els pugui aprofitar en el futur. Gastar per gastar, simplement per alimentar una indústria que té i ha tingut evident influència en els legisladors no és precisament afavorir a les famílies ni l'educació dels seus fills. D'altra banda, perjudica una Administració embarcada en moltes Comunitats Autònomes a sufragar els llibres de text.
Ja és hora que es prengui de debò aquest assumpte, perquè en el marc actual de crisi econòmica les famílies es podrien estalviar molts diners si s'ensenyés als estudiants a cuidar els llibres amb l'objectiu de ser reutilitzats. Alguns farien menys negoci, però l'educació no és un negoci, precisament.

L'inigualable disquet de 3,5"

Amb l'arribada del CD i més tard d'els DVD, l'ús del disc flexible de plàstic, amb la seva capacitat d'emmagatzematge limitada, ràpidament va quedar obsolet. L'empresa que va engegar aquest suport va deixar de produir-ho l'any 2011 per sempre. El disquet de 3,5 polzades (Floppy Disk), es va introduir per primera vegada al mercat en l'any 1981, sent en la dècada dels 90 el suport d'emmagatzematge de dades estàndard arreu del món. Si analitzem amb detall la versatilitat d'aquest suport, ràpidament ens adonarem que avui dia no existeix alguna cosa que reemplaci realment al Floppy Disk. M'explico: Si el que necessitem és emmagatzematge per a arxius personals, doncs normalment utilitzem memòries USB o bé un CD o DVD, bé sigui o no regrabable o reescribible. Però el gran avantatge del Disquet de 3.5″ era que, a causa del seu baix cost, podíem utilitzar-ho per lliurar-li un arxiu a una altra persona sense preocupar-nos pels costos que això comportava. Servia per lliurar treballs, informes, projectes i altres. Això, sumat a la facilitat amb què podíem agregar, esborrar o modificar arxius, ens donava una gran capacitat. Per tant tenim dos avantatges en un dispositiu: baix cost i facilitat per modificar el contingut. Aquests dos avantatges no les reuneix cap dispositiu d'emmagatzematge d'avui dia. Si observem el cost, pensem: “Un CD és avui dia molt més barat que un Disquet”. D'acord, però perdem el segon avantatge. Senzillament no podem modificar els arxius, esborrar-los, o usar diverses vegades el mateix CD. Per a això hem d'utilitzar un CD-RW o reutilitzable, que augmenta el cost considerablement, i encara així és bastant limitat enfront del Floppy Disk. I clar, no anirem pel món regalant memòries USB...

La màquina d'escriure

Un amic em va explicar fa poc que el Kremlin vol adquirir velles màquines d'escriure per motius de seguretat: En les màquines d'escriure convencionals no queda registre de res i és pràcticament impossible que es filtri informació. Segures al 100%.
No puc ocultar que en llegir aquest article vaig sentir una mica de nostàlgia recordant aquests vestigis del segle XX. Sí, ja sé que els ordinadors ens han canviat i millorat les coses: podem corregir al moment, modificar colors, tipografies, afegir imatges... el no va més. Però que ningú em negui, per favor, l'especial que és asseure't davant d'un d'aquests artilugis mecànics i col·locar el paper, girar la rodeta, prémer enèrgicament les tecles, sentir el “cling” de la fi de línia i, finalment, desplaçar el carro. Tot un luxe.

Y si todos los libros de texto para un alumno costaran 25 euros...

Fa uns dies vaig llegir una entrada del web xarxatic.com titulada "Y si todos los libros de texto para un alumno costaran 25 euros…", on un professor de secundària critica el model educatiu actual i proposa que sigui el Ministerio de Educación el que faci d'editorial.

El somni de tots els que creiem en una educació laica i gratuïta!

http://www.xarxatic.com/y-si-todos-los-libros-de-texto-para-un-alumno-costaran-25-euros/

Pinet

Pinet és un projecte lliure i de codi obert per ajudar les escoles establir i gestionar una aula Raspberry Pi.
Aquest projecte s'ha desenvolupat amb l'ajuda de mestres de més de 15 països de tot el món.
Les seves característiques bàsiques inclouen:
- Xarxa basada en els comptes d'usuari
- Sistema operatiu basat en la xarxa (el SO esà instal·lat en un únic servidor)
- Carpetes compartides
- Sistema de recollida de Treball
- Còpies de seguretat automatitzades

Ara que estic de vacances, em dedicaré a provar aquesta configuració de xarxa per amb l'objectiu de valorar la seva funcionalitat per si es pot integrar a l'aula d'informàtica del casal d'avis.

Començaré muntant una màquina virtual amb SO debian al meu ordinador i la configuraré amb la meva raspberry via intranet.

Ja us aniré informant de com evoluciona el projecte !!!

Què és Tiching?

Tiching és la xarxa educativa escolar per trobar i compartir els recursos necessaris per aprendre i ensenyar millor. Aquesta xarxa ofereix a docents, alumnes i famílies un entorn educatiu segur per ensenyar i aprendre de forma oberta i col·laborativa, i disposa de més de 600.000 recursos indexats segons el sistema educatiu de cada país. Actualment, compta amb més de 500.000 centres educatius en la seva base de dades perquè cada usuari pugui unir-se al seu i connectar amb la seva comunitat escolar. Recurs molt recomanable.

https://es.tiching.com/

La jornada intensiva: Una qüestió de reordenació horària

Catalunya és probablement la comunitat on més arrelades estan les classes escolars amb horari de matí i de tarda, però cada cop som més els que comencem a qüestionar-nos si això és el més beneficiós per als nostres fills o, per al contrari, és el que imposa la nostra societat per adaptar horaris laborals i d'escola.
Ara fa dos anys, atenent les peticions realitzades al Departament d'Educació des de diversos centres de primària, es va posar en marxa a sis col·legis públics del Baix Llobregat, Barcelona, Esclanyà-Begur, Vall-Llòbrega i de Platja d’Aro, un projecte pilot per avaluar l'efecte de l'horari intensiu en els alumnes de primària. Encara no s'han publicat els resultats (estaran enllestits pel 2016), però el fet que es comenci a estudiar, d'una manera rigorosa, la viabilitat de la jornada intensiva, demostra que existeix un interès per part del Departament d'Educació en conèixer si la jornada intensiva és viable analitzant els seus punts forts i febles.
És important assenyalar que altres comunitats autònomes fa anys que apliquen la jornada intensiva a tots els seus centres de primària, així com a molts països europeus, entre ells Finlàndia, on el nivell educatiu és un dels millors del món i on els alumnes fan menys hores lectives que a Catalunya. Amb això no vull dir que l'èxit educatiu d'aquest país sigui perquè fan jornada contínua, però amb aquest exemple queda demostrat que fer més hores lectives no és sinònim de millors resultats escolars.
Sobre aquest tema he parlat alguna vegada amb pares d'alumnes de primària que estudien a diferents centres de la província de Barcelona, així com a altres comunitats autònomes, i del contingut d'aquestes converses he arribat a la conclusió que hi han dues posicions completament oposades:
Per una banda, els qui es posicionen a favor de la jornada intensiva al·leguen que la concentració de les hores lectives al matí es tradueix en un millor rendiment dels estudiants i un menor cansament, al mateix temps que advoquen per la necessitat que els pares passin més hores diàries amb els seus fills.
La jornada intensiva també possibilitaria que els menors tinguessin més temps per al desenvolupament d'habilitats a través de classes extraescolars, sense que això suposi un esforç extra per a l'alumne, que en el cas de tenir jornada partida es veuria sense temps lliure després de culminar una tarda de col·legi, més les corresponents extraescolars i tasques escolars.
Per l'altra, els detractors de la jornada intensiva consideren que aquest reajustament consisteix únicament a canviar l'hora d'entrada i sortida del col·legi, i no està enfocat a millorar els resultats escolars dels menors, ni serveix per prevenir el fracàs escolar perquè no existeix cap estudi que avali que la jornada intensiva millora el resultat curricular de l'alumne.
Els resultats de les proves pilot que es publicaran l'any vinent donaran la possibilitat o no de que s'apliqui a Catalunya la jornada intensiva.