Per què no es limiten les modificacions en els llibres de text perquè puguin reutilitzar-se?

En plena era digital, tan conscienciats amb què no es talin els boscos i retallant tot l'hagut i per haver-hi, resulta que els llibres de text cada dia són més cars i menys reutilitzables. Les editorials s'encarreguen que els nens escriguin en ells, posant exercicis en el mateix llibre i, a més, realitzen constants modificacions que no es justifiquen en els canvis dels plans d'estudis.
Així, les famílies es veuen obligades a desemborsar diverses vegades pel mateix contingut, simplement perquè ningú s'ha preocupat de regular que els temaris de certes matèries no es puguin canviar a capritx de l'editorial.
No pot ser que l'educació sigui una màquina escurabutxaques, ni que els llibres de text es considerin un material de consum més. Haurien de reutilitzar-se fins a l'extenuació de les seves pàgines i cuidar-se al màxim perquè un altre estudiant els pugui aprofitar en el futur. Gastar per gastar, simplement per alimentar una indústria que té i ha tingut evident influència en els legisladors no és precisament afavorir a les famílies ni l'educació dels seus fills. D'altra banda, perjudica una Administració embarcada en moltes Comunitats Autònomes a sufragar els llibres de text.
Ja és hora que es prengui de debò aquest assumpte, perquè en el marc actual de crisi econòmica les famílies es podrien estalviar molts diners si s'ensenyés als estudiants a cuidar els llibres amb l'objectiu de ser reutilitzats. Alguns farien menys negoci, però l'educació no és un negoci, precisament.